Daniela Seguel s’ha proclamat campiona del 1r Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Gran Premi FIATC Women World Winner després de guanyar en tres sets Amandine Hesse en la millor final de la història de la competició, que organitza el Club Esportiu Hispano Francés des de l’any 2015. La tennista xilena suma, d’aquesta manera el seu primer torneig de categoria 60.000$ al circuit i el que fa 13è en el seu historial personal.
El duel entre jugadores tan properes en el rànking WTA (202a Hesse i 221a Seguel) feia presagiar una final igualada, potser la que més, des que l’Hispano Francés va assumir l’organització del torneig. La cita arrencava puntual a les 12 i pocs minuts en una Pista Central plena d’espectadors tot i els més de 30ºC ambientals.
La primera mànega ha premiat la millor precisió de Hesse. Després d’un dubitatiu inici a totes dues bandes de la pista, la francesa, més sòlida
amb el seu servei, que només ha cedit en el joc inicial, s’ha acabat anotant el 6-3 en 48 minuts.
En el segon set, Seguel, que ha canviat de vestimenta durant el descans, ha provat d’invertir la inèrcia del partit, i lluitant des del fons de la pista i proposant llargs intercanvis, ha aconseguit escapar amb un avantatge de 4-0. Arribats a aquest punt, Hesse ha començat a aprofitar alguns errors no forçats de la seva rival i, després de transformar dos breaks consecutius, ha situat amb el seu servei la igualada a quatre jocs. El tercer trencament ha arribat just després, amb un drive de la xilena que ha marxat més enllà dels límits de la pista i que deixava la francesa amb possibilitat de servir per tancar la final.
Arribats a aquest punt ha iniciat una veritable muntanya russa d’emocions. Seguel ha tret la seva vessant més agressiva i, aprofitant la seva potent dreta liftada, s’ha avançat amb un 0-40 i ha convertit el break a la segona. 5-5. En el següent joc, Amandine, lluny de rendir-se, ha atacat amb persistència l’esquerra de la seva rival per forçar un nou avantatge i posar-se de nou amb 5-6 i servei per saldar el triomf. Però tampoc a la segona ha arribat la victòria, i Seguel ha forçat el tie break amb solvència.
En el desempat, la francesa ha aconseguit una mínima distància (1-3) i, al crit de “¡vamos!”, ha buscat escapar-se. Però, un cop més, quan semblava en el seu moment més delicat, Seguel ha tornat per enèsima vegada a l’enfrontament, reenganxant-se i donant la volta al parcial amb 5-4. En aquest punt, Hesse ha reclamat al jutge de cadira un error d’apreciació en una deixada de la seva rival, que ha estat considerada com a doble bot. El seu enuig no ha ajudat a canviar la sort del partit, i Seguel es col·locava amb 6-4 i dues pilotes de set. La xilena ha forçat la tercera mànega a la segona, concretant des de la xarxa un potent drive paral·lel. 7-6 després d’una hora i 16 minuts… La final superava a aquestes alçades les dues hores.
El set definitiu ha començat amb les dues jugadores al límit de les seves forces. Com a prova d’això, Seguel mateixa, que ha demanat l’entrada a pista del fisioterapeuta en el tercer joc i mentre dominava per 2-1 i un break amunt. La xilena ha fet créixer tot seguit l’avantatge amb el seu servei posant el 3-1. Hesse, que resistia com podia els llargs rallies que dictava la seva rival, li ha donat la volta un cop més al partit després d’encadenar tres jocs seguits, entre ells un break en blanc. Amb les dues jugadores al límit de l’abandonament, la tònica de breaks i contrabreaks s’ha mantingut fins el 6-6, cedint la sort definitiva del Ciutat de Barcelona al segon desempat del dia. En aquest decisiu moment, la certesa de la xilena ha acabat donant els seus fruits per acabar enduent-se el tie break per 7-3 i, en conseqüència, la mànega després d’una hora i 12 minuts de joc.
Seguel i Hesse s’han fos en una abraçada a la xarxa després d’un partit de 3h i 17 minuts, el més llarg de la present edició del Ciutat de Barcelona. Seguel trenca, en conseqüència, la ratxa de tennistes franceses a l’Hispano Francès, heretant el tro d’Óceane Dodin el 2016 i de Myrtille Georges el 2015. Per a la xilena es tracta del torneig més important de la seva carrera esportiva, de la seva primera victòria en un ITF 60.000$ i el trofeu que fa el número 13 del seu historial personal en un quadre individual.
L’organització de la competició tanca aquesta tercera edició amb un balanç molt positiu, com reconeixia el president del Club Esportiu Hispano Francès, Josep Maria Garcia Maranges: “Hem viscut una final espectacular i una gran setmana de tennis, que són la recompensa a l’esforç de més de vuit mesos de feina de molts professionals del club. Agraïm especialment la implicació i el recolzament de totes les institucions i els sponsors, que ens animen a seguir creixent en el futur. El treball per a l’edició 2018 comença ara mateix.”
Declaracions:
Daniela Seguel: “He jugat un partit increïble, no sé com descrivir-lo. Ha estat farcit d’emocions, moments en els quals semblava que perdria, després estar a punt de guanyar… Seguir allà i després tornar a estar a punt de perdre-ho. Un partit llarguíssim i molt difícil. Estic realment satisfeta d’haver-me’n sortit, d’haver lluitat fins el final i d’haver vençut el títol. És el meu primer 60.000$ i també el meu primer títol a Barcelona.
“Avui era un dia molt especial per a mi, perquè es celebra el dia del pare al meu país. Jo vaig perdre el meu fa uns mesos i volia dedicar-li. He pensat en ell durant tot el partit; només jugava per poder dedicar-li. Em deia a mi mateixa: ‘He de donar-ho tot a la pista. Si ho aconsegueixo, fantàstic; si no, mala sort. Però gràcies a Déu, ha passat. Sé que el meu pare m’ha ajudat a resistir i tirar-ho endavant. La meva mare m’ha agraït que ho hagi deixat tot a la pista, i m’ha dit que m’estima. Era la primera vegada que m’acompanyava en una gira, la primera que venia a Europa. Gràcies a Déu, també li he pogut regalar un títol a ella.
“La setmana ha estat increïble. Era la primera vegada que venia a Barcelona. Vaig tenir la sort de trobar allotjament a casa d’una extennista xilena a la que no coneixia però que ha tingut la voluntat d’obrir-me les portes de casa seva per rebre’ns a la meva mare i a mi. La ciutat és preciosa. M’encanta la calor; l’he gaudit molt. La gent s’ha portat molt bé amb nosaltres des del primer dia, i m’he sentit molt a gust. Segurament tornaré –l’any 2018- per defensar el títol. Potser, en un hipotètic cas, pugui venir a entrenar aquí. Estic estudiant aquesta possibilitat”.
Amandine Hesse: “Vull felicitar la Daniela per aquest títol, que es mereix sense cap dubte, i que segur que hauria fet sentir orgullós el seu pare. Jo he lluitat cada punt amb la màxima energia, com tota aquesta setmana. Vull agrair a la ciutat de Barcelona que ens hagi rebut amb els braços oberts. Estic segura que tornaré l’any vinent per lluitar per aquest títol”.